Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

Bep del Pau.JPGHi ha dues versions de la procedència del nom de la Fuliola, la primera prové de l’àrab “al-folia”, que vol dir la talaia o lloc; l’altra es relaciona amb la paraula fulla o fulleta, d’aquí que en el seu escut hi ha un branquilló amb fulles.

Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d’Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem Isarn, la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s’havia construït la torre, l’església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda i els seus descendents heretaren el poble, passà a l’església de Solsona el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.
Com a tots els pobles de la contrada, l’arribada del canal d’Urgell (mitjan s. XIX) va comportar un profund canvi en l’organització agrícola i l’evolució econòmica.

Document Actions