El Municipi

Situació

La Fuliola es troba al nord-est de la comarca de l’Urgell, a 272 m d’altitud entre Tàrrega i Balaguer, al peu de la carretera C-53 que uneix ambdues poblacions. Limita amb els termes d’Agramunt, Tornabous, Castellserà i amb el d’Ivars d’Urgell al Pla d’Urgell.

Bep del Pau.JPG Es troba a la zona de l’Urgell on la plana és uniforme. Pertanyia senyorialment al monestir de Poblet. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al s.XVI ja hi havia construccions fora de la muralla, a l’anomenat Raval. El creixement urbanístic, al peu de la carretera es manté des de la segona meitat del s.XIX, quan l’arribada del canal d’Urgell va donar un gran impuls econòmic i demogràfic a la vila. La Fuliola s’ha convertit en els darrers anys en un dels llocs més visitats de la comarca, ja que recorda aquella tradició de la sega amb la dalla i la batuda a l’era.
La Fuliola és cap del municipi amb 982 habitants. El terme municipal comprèn l’agregat de Boldú.
L’agricultura és la base de l’economia de la zona. El canal d’Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu que generen una producció organitzada i moderna de blat de moro, blat, alfals i arbres fruiters. Les indústries de farratges i les cambres frigorífiques per a fruita són un complement de la seva activitat.
La vida d’aquest indret, regida per l’agricultura, no exclou un fort respecte pels vestigis del passat i una especial cura per mantenir i promoure les festes populars.
A la vila hi ha camp de futbol, piscines i poliesportiu.

Història i patrimoni

Hi ha dues versions de la procedència del nom de la Fuliola, la primera prové de l’àrab “al-folia”, que vol dir la talaia o lloc; l’altra es relaciona amb la paraula fulla o fulleta, d’aquí que en el seu escut hi ha un branquilló amb fulles. Centre històric.JPG

Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d’Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem Isarn, la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s’havia construït la torre, l’església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda i els seus descendents heretaren el poble, passà a l’església de Solsona el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.
Com a tots els pobles de la contrada, l’arribada del canal d’Urgell (mitjan s. XIX) va comportar un profund canvi en l’organització agrícola i l’evolució econòmica.

Turisme

Llocs d'interès

Vila closa i la plaça del portal

És el petit nucli primitiu de la Fuliola, que correspon al poble tancat, reclòs sobre si mateix i protegit per muralles, de l’època medieval. Encara avui, se’n poden veure els portals d’accés i algunes cases. La funció d’aquests portals era tancar el nucli d’habitatges dels carrers que quedaven fora la muralla.
Cap al segle XVI ja es nota un creixement urbanístic fora de la muralla i al peu de les carreteres i camins que sortien del poble de manera radial.
L’any 1949 els murs i els portals de l’antiga vila closa foren declarats Béns Culturals d’Interès Nacional.

Església parroquial de sta. Llúcia

És un edifici barroc que data de l’any 1783. El seu autor fou Güell de Poblet.
La façana es caracteritza per una portalada emmarcada per pilastres sobre grans sòcols i al damunt una rosassa. El campanar és de planta quadrada amb quatre obertures a la part superior. L’interior fou pintat pel barceloní Jesús Massana. Aquest temple és modern, però hi ha llocs del campanar on s’aprecien elements de l’antiga església romànica.